1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.

El futurisme, proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat, impulsat per Marinetti des d’Itàlia.
El cubisme, popularitzen els cal•ligrames i la seva principal expressió literària en l’obra d’Apollinaire.
El dadaistes,creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat, iniciat a Zuric per Tristan Tzara.
El surrealisme, busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica. que sorgeix a França l’any 1924 dirigit per André Breton.

2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).

- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
que quan dorm és quan hi veu clar, el món que percep com a real és la vetlla perquè tu pots controlar el teu estat físic i mental, en canvi en un somni tu no pots controlar el teu estat mental ni físic.


3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors:
J.V. Foix, sentimental, somiador i imaginatiu.
Carles Riba és amoros, alegre i sentimental.
Tomàs Garcés és imaginatiu, liberal i sentimental.
Sebastià Juan Arbó és sentimental, clàssic i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dur dràmatic i trist.

4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un ós. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
b)fonedissa: !1. Que es fon o desapareix amb facilitat. 2 . Fer-la desaparèixer.
3 . Desaparèixer d’un lloc.
c)escorça: 1 Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 per ext. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl•lit, composta de materials lleugers.
3 escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
d) lleu: pulmó
e)colgar: 1 Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
f)fugissera: Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il•lusions fugisseres.

5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).