tres poemes

Es conserven 18 poemes.
Presoner, Coronación de Mosén Jorde i Passio amoris secundum Ovidium

-Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català.
-Crea una poètica personal, molt original en el tractament dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
-La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
-Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.



Veles e vents


Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor per mort es anul.lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del mon delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
après ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vos no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
cap prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de l'avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
apres d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

Jaume Roig

Va néixer el 1400 i va morir el 1478. Va ser escriptor i Metge de gran importància social i va ser un professional a València, Jaume Roig va ser l’autor d’una de les obres més importants o exemplars de la literatura catalana medieval, anomenada Espill. Els seus orígens familiars eren de Catalunya i amb el poder estemental de la ciutat del Túria. El seu besavi, va néixer a Mataró, va marxar cap a València a començaments del segle XIV, i formava part del jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig (notari), va ser síndic de València i administrador de l’hospital de Sant Llàtzer. El seu pare, Jaume Roig anomenat “lo vell” en els documents antics, va ser conseller de la ciutat i examinador de metges

l’Espill és una ferotge misogínia contra les dones, en la qual és una critica contre les dones, se’n burla, les discrimina, no els hi donen importància.

DIFERENCIES ENTRE NOVEL·LA CAVALLERESCA I LLIBRES DE CAVALLERIES

Els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca en confonen molt fàcilment.

En els llibres de cavalleries casi sempre els fets narrats no havien passat a la realitat i els protagonistes, com el rei o un cavaller, moltes vegades eren invencibles, ja que en la realitat és impossible. També explicaven faules i coses irreals, és a dir, inversemblants.

En canvi, en la novel·la cavalleresca moltes vegades els fets que narraven havien passat en la realitat, és a dir eren versemblants

tirant lo blanc

TIRNAT LO BLANC

Va ser cavaller i escriptor. La seva primera edició estava dividida en 487 capítols, i van decidir dividir-la en cinc parts, que corresponen als diferents llocs geogràfics on va succeï l’obra. Al final de cada part, els protagonistes emprenien un viatge que els conduia a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. La novel•la estava basada en fets d´armes i episodis amorosos i cortesans. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.

1a part: anglaterra
Lacció té lloc a anglaterra, on tirant és armat cavaller i assoleix bastanta fama en les lluites cortesanes.
2a part: a Sícilia i Rodes
És nomenat almirall en les batalles navals. La primera història fou sentimental, entre la filla de rei de Sícilia i el príncep Felip de França, company de Tirant.
3a part: a l’imperi grec
Es desplaça a Constantinoble i marxar victoriós de la batalla contra els turcs.
4a part: al nord d’Africa
5a part: a l’imperi grec un altre cop

Sense títol 1