1. Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Autor de contes i novel•les, i també escriu articles per a la premsa. Va treballar com a disenyador gràfic, traductor, cronista de guerra i col•laborador a la radio i a la televisió. El model fonamental de la obra no és la narrativa catalana anterior (considera Francesc Trabal i Pere Calders models de la seva obra) i mostre l’influència d’autors estrangers.
2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
Uf, va dir ell
A hores d'ara se me'n fot, m'importa ben poc; millor encara: no m'importa gens tot el que ha succeït. Aigua passada no mou molins, que diuen no sé on. L'únic que vull és veure, altre cop, els cels de color pipermint i els estels que espurnegen dins del cove dels seus ulls. Però aquest cop, si em fos permès, voldria inundar-la de blancor. Perquè tot plegat comença a atipar-me una mica, cosa que esdevé sorprenent si tenim en compte que sóc un home summament pacient, però és que aquesta és una història immemorial que comença quan jo encara era jove i la besava tendrament, dins del landó llogat que el cotxer havia deturat a frec d'una illa de llum, vora la mansió neoclàssica (d'un neoclàssic tardà) on havíem d'estimar-nos tant.
SIGNIFICAT: en el relat del conte ens espressa els sentiments d’un personatge, la tristesa del personatje i la falicitat.
3. Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics?
Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
És un periodista, escriptor i traductor. Escriu a la vanguardia i en el mundo deportivo. Tracta sobre tots els esports, un exemples sobre la vida quotidiana
4. Quin tema predomina en la literatura actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme que reflecteix les experiències personals i la percepció particular del món que tenen els poetes.
“Divisa” és una poesia de Maria Mercè Marçal i és un exemple perquè ens explica la seva manera de veure el món dient-nos les tres coses que ella agraeix i que són importants per a ella
5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
Apareix en aquesta pagina:
http://www.tnc.cat/ca/obres-2009-2010
dilluns, 10 de maig del 2010
UNITAT 9
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n'hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciàdament es moren a causa de les guerres, de fam, d'enfermetats, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d'una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d'una educació, ni d'unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel·la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d'afrontar tota sola la dura postguerra.
dilluns, 26 d’abril del 2010
UNITAT 9
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Busca al diccionari la definició d’aquets noms:
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar
Fèrules: 1.Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs. 2. estar sota la fèrula d’algú Estar sota la direcció severa d’algú.
Crosses:1. Bastó amb la part superior corbada. 2. Bastó pastoral signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta. 3. Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer 4. Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, en què va endollat el cimerol.5. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell.
Estroncar: 1. Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. 2. M’ha sortit molta sang, però ja se m’ha estroncat. Estroncar-se una font. 3. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d’ingressos.
Esborradissa: 1. Que fàcilment s’esborra
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
He estat lluitant davant del front de la guerra i m’he donat conte que les guerres no serveixen per res. La única feina que s’ha de fer a la guerra és matar a gent inofensiva que lluiten només per una obligació, tots els guerrers han hagut de deixar una família i només poden comunicar-se mitjançant cartes. Molts dels soldats tenen menys de 20 anys, per lo qual no tenen ni una idea de com poder sobreviure davant d’una màxima pobresa i atrets per la fam. La guerra no només té la durada de l’enfrontament sinó, també té la postguerra, és encara més llarga perquè s’ha de reconstruir tot el que s’ha destruït, per lo tant es poden estar anys reconstruint pobles que han quedat amb ruïnes.
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. És un procediment que, es pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat fet servir sobretot pels narradors contemporanis (es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l'obra de Joyce), en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana.
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Busca al diccionari la definició d’aquets noms:
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar
Fèrules: 1.Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs. 2. estar sota la fèrula d’algú Estar sota la direcció severa d’algú.
Crosses:1. Bastó amb la part superior corbada. 2. Bastó pastoral signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta. 3. Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer 4. Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, en què va endollat el cimerol.5. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell.
Estroncar: 1. Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. 2. M’ha sortit molta sang, però ja se m’ha estroncat. Estroncar-se una font. 3. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d’ingressos.
Esborradissa: 1. Que fàcilment s’esborra
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
He estat lluitant davant del front de la guerra i m’he donat conte que les guerres no serveixen per res. La única feina que s’ha de fer a la guerra és matar a gent inofensiva que lluiten només per una obligació, tots els guerrers han hagut de deixar una família i només poden comunicar-se mitjançant cartes. Molts dels soldats tenen menys de 20 anys, per lo qual no tenen ni una idea de com poder sobreviure davant d’una màxima pobresa i atrets per la fam. La guerra no només té la durada de l’enfrontament sinó, també té la postguerra, és encara més llarga perquè s’ha de reconstruir tot el que s’ha destruït, per lo tant es poden estar anys reconstruint pobles que han quedat amb ruïnes.
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. És un procediment que, es pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat fet servir sobretot pels narradors contemporanis (es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l'obra de Joyce), en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana.
dilluns, 19 d’abril del 2010
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
el complement directe, és el complement que va relacionat directament al verb, és de fet, una extenció del significat verbal i No pot portar preposició. En canvi, el complement indirecte, expressa el receptor de l’acció verbal i pot portar preposicions.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabam fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n..vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi....exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me..n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....ho...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel•la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col•lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel•lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé- CR les fa bé
b) Porta els comptes a l'avi- CI CR els hi porta
c) Es recorda de tot el que li deuen – CR Se’n recorda
d) Compra joguines als nebots- CD CI Els hi compra joguines
e) Explica el que vol als seus amics- CI CR els hi explica
f) Es nega a treballar amb la família- CI CR S’hi nega
g) Fa el que vol- CD ho fa
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
el complement directe, és el complement que va relacionat directament al verb, és de fet, una extenció del significat verbal i No pot portar preposició. En canvi, el complement indirecte, expressa el receptor de l’acció verbal i pot portar preposicions.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabam fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n..vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi....exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me..n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....ho...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel•la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col•lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel•lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé- CR les fa bé
b) Porta els comptes a l'avi- CI CR els hi porta
c) Es recorda de tot el que li deuen – CR Se’n recorda
d) Compra joguines als nebots- CD CI Els hi compra joguines
e) Explica el que vol als seus amics- CI CR els hi explica
f) Es nega a treballar amb la família- CI CR S’hi nega
g) Fa el que vol- CD ho fa
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
dilluns, 12 d’abril del 2010
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
El futurisme, proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat, impulsat per Marinetti des d’Itàlia.
El cubisme, popularitzen els cal•ligrames i la seva principal expressió literària en l’obra d’Apollinaire.
El dadaistes,creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat, iniciat a Zuric per Tristan Tzara.
El surrealisme, busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica. que sorgeix a França l’any 1924 dirigit per André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
que quan dorm és quan hi veu clar, el món que percep com a real és la vetlla perquè tu pots controlar el teu estat físic i mental, en canvi en un somni tu no pots controlar el teu estat mental ni físic.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors:
J.V. Foix, sentimental, somiador i imaginatiu.
Carles Riba és amoros, alegre i sentimental.
Tomàs Garcés és imaginatiu, liberal i sentimental.
Sebastià Juan Arbó és sentimental, clàssic i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dur dràmatic i trist.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un ós. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
b)fonedissa: !1. Que es fon o desapareix amb facilitat. 2 . Fer-la desaparèixer.
3 . Desaparèixer d’un lloc.
c)escorça: 1 Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 per ext. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl•lit, composta de materials lleugers.
3 escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
d) lleu: pulmó
e)colgar: 1 Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
f)fugissera: Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il•lusions fugisseres.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
El futurisme, proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat, impulsat per Marinetti des d’Itàlia.
El cubisme, popularitzen els cal•ligrames i la seva principal expressió literària en l’obra d’Apollinaire.
El dadaistes,creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat, iniciat a Zuric per Tristan Tzara.
El surrealisme, busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica. que sorgeix a França l’any 1924 dirigit per André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
que quan dorm és quan hi veu clar, el món que percep com a real és la vetlla perquè tu pots controlar el teu estat físic i mental, en canvi en un somni tu no pots controlar el teu estat mental ni físic.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors:
J.V. Foix, sentimental, somiador i imaginatiu.
Carles Riba és amoros, alegre i sentimental.
Tomàs Garcés és imaginatiu, liberal i sentimental.
Sebastià Juan Arbó és sentimental, clàssic i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dur dràmatic i trist.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un ós. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
b)fonedissa: !1. Que es fon o desapareix amb facilitat. 2 . Fer-la desaparèixer.
3 . Desaparèixer d’un lloc.
c)escorça: 1 Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 per ext. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl•lit, composta de materials lleugers.
3 escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
d) lleu: pulmó
e)colgar: 1 Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
f)fugissera: Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il•lusions fugisseres.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
dilluns, 15 de març del 2010
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en breu
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres de pensar.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposai a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No fasis res, espera la situació.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un bon mitjà per poder-te desplaçar a l’escola, tambè és un mitjà no contaminant hi ha diferents avantatges i inconveneients:
Arrives de manera més rapida a l’escola i a la llarga d’anar fent aquest esport fas un exèrcici diari.
Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya o per carretera.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, o es peten les rodes, es trenca el canvi, son gransetc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè fas esport i per altra banda, es dolenta pel temps.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre s’avenien (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’hem tret força
b) La meva germana Eulàlia me’ls explicava
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n’ha trobat una en el seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat en que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem en que ens clavin un moc.
k) No s’adonava que el mal tràngol que estava passant el seu amic
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en breu
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres de pensar.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposai a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No fasis res, espera la situació.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un bon mitjà per poder-te desplaçar a l’escola, tambè és un mitjà no contaminant hi ha diferents avantatges i inconveneients:
Arrives de manera més rapida a l’escola i a la llarga d’anar fent aquest esport fas un exèrcici diari.
Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya o per carretera.
Els desavantatges són que moltes bicicletes, o es peten les rodes, es trenca el canvi, son gransetc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.
En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè fas esport i per altra banda, es dolenta pel temps.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre s’avenien (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’hem tret força
b) La meva germana Eulàlia me’ls explicava
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n’ha trobat una en el seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat en que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem en que ens clavin un moc.
k) No s’adonava que el mal tràngol que estava passant el seu amic
dilluns, 1 de març del 2010
1) Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Va ser un autor molt important en la lingüista i la gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només
Va ser un autor molt important en la lingüista i la gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només
Subscriure's a:
Missatges (Atom)