1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
És el període posterior a una guerra. La politica exterior és quan va començar la Segona Guerra Mundial abans de que acabes la Guerra Civil. Va haver-hi la puixança de la ideologia feixista i una concepció radical del nacionalisme. La intervenció dels Estats Units dóna la victòria al bloc aliat. Després hi ha la política interior, on l'alçament del general Franco contra la República va provocar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La victòria de les tropes franquistes va representar el final de la democràcia espanyola i l'entrada en una etapa marcada per la repressió política, social i cultural.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Busca al diccionari la definició d’aquets noms:
Candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar
Fèrules: 1.Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs. 2. estar sota la fèrula d’algú Estar sota la direcció severa d’algú.
Crosses:1. Bastó amb la part superior corbada. 2. Bastó pastoral signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta. 3. Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer 4. Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, en què va endollat el cimerol.5. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell.
Estroncar: 1. Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. 2. M’ha sortit molta sang, però ja se m’ha estroncat. Estroncar-se una font. 3. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d’ingressos.
Esborradissa: 1. Que fàcilment s’esborra
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
He estat lluitant davant del front de la guerra i m’he donat conte que les guerres no serveixen per res. La única feina que s’ha de fer a la guerra és matar a gent inofensiva que lluiten només per una obligació, tots els guerrers han hagut de deixar una família i només poden comunicar-se mitjançant cartes. Molts dels soldats tenen menys de 20 anys, per lo qual no tenen ni una idea de com poder sobreviure davant d’una màxima pobresa i atrets per la fam. La guerra no només té la durada de l’enfrontament sinó, també té la postguerra, és encara més llarga perquè s’ha de reconstruir tot el que s’ha destruït, per lo tant es poden estar anys reconstruint pobles que han quedat amb ruïnes.
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d'una forma directa allò que s'agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d'una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència. És un procediment que, es pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat fet servir sobretot pels narradors contemporanis (es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l'obra de Joyce), en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana.
dilluns, 26 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
el complement directe, és el complement que va relacionat directament al verb, és de fet, una extenció del significat verbal i No pot portar preposició. En canvi, el complement indirecte, expressa el receptor de l’acció verbal i pot portar preposicions.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabam fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n..vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi....exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me..n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....ho...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel•la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col•lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel•lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé- CR les fa bé
b) Porta els comptes a l'avi- CI CR els hi porta
c) Es recorda de tot el que li deuen – CR Se’n recorda
d) Compra joguines als nebots- CD CI Els hi compra joguines
e) Explica el que vol als seus amics- CI CR els hi explica
f) Es nega a treballar amb la família- CI CR S’hi nega
g) Fa el que vol- CD ho fa
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
el complement directe, és el complement que va relacionat directament al verb, és de fet, una extenció del significat verbal i No pot portar preposició. En canvi, el complement indirecte, expressa el receptor de l’acció verbal i pot portar preposicions.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys. Règim verbal
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. Règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. Règim verbal
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. Règim verbal
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabam fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n..vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi....exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me..n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....ho...dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
la poesia:La literatura experimental, la poesia evoluciona amb dos sentits, el moviment de les avanguardes i l’altre avança cap a la poesia pura.
La novel•la: apareixen dos camins perd la continuïtat argumental, el temps deixa de ser lineal, el punt de vista s’obre el narrador col•lectiu i al monòleg interior, etc.
Literatura existencial: Qüestiona el sentit de l’existència humana, i es pregunta sobre el món caòtic. Es passa al pessimisme, la desorientació i, sobretot l’angoixa vital.
Literatura social: Agafa les idees dels artistes i intel•lectuals, l’escriptor fa el paper en la lluita per la llibertat, la justícia i la pau.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé- CR les fa bé
b) Porta els comptes a l'avi- CI CR els hi porta
c) Es recorda de tot el que li deuen – CR Se’n recorda
d) Compra joguines als nebots- CD CI Els hi compra joguines
e) Explica el que vol als seus amics- CI CR els hi explica
f) Es nega a treballar amb la família- CI CR S’hi nega
g) Fa el que vol- CD ho fa
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
dilluns, 12 d’abril del 2010
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
El futurisme, proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat, impulsat per Marinetti des d’Itàlia.
El cubisme, popularitzen els cal•ligrames i la seva principal expressió literària en l’obra d’Apollinaire.
El dadaistes,creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat, iniciat a Zuric per Tristan Tzara.
El surrealisme, busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica. que sorgeix a França l’any 1924 dirigit per André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
que quan dorm és quan hi veu clar, el món que percep com a real és la vetlla perquè tu pots controlar el teu estat físic i mental, en canvi en un somni tu no pots controlar el teu estat mental ni físic.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors:
J.V. Foix, sentimental, somiador i imaginatiu.
Carles Riba és amoros, alegre i sentimental.
Tomàs Garcés és imaginatiu, liberal i sentimental.
Sebastià Juan Arbó és sentimental, clàssic i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dur dràmatic i trist.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un ós. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
b)fonedissa: !1. Que es fon o desapareix amb facilitat. 2 . Fer-la desaparèixer.
3 . Desaparèixer d’un lloc.
c)escorça: 1 Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 per ext. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl•lit, composta de materials lleugers.
3 escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
d) lleu: pulmó
e)colgar: 1 Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
f)fugissera: Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il•lusions fugisseres.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
El futurisme, proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat, impulsat per Marinetti des d’Itàlia.
El cubisme, popularitzen els cal•ligrames i la seva principal expressió literària en l’obra d’Apollinaire.
El dadaistes,creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat, iniciat a Zuric per Tristan Tzara.
El surrealisme, busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica. que sorgeix a França l’any 1924 dirigit per André Breton.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
- Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
que quan dorm és quan hi veu clar, el món que percep com a real és la vetlla perquè tu pots controlar el teu estat físic i mental, en canvi en un somni tu no pots controlar el teu estat mental ni físic.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors:
J.V. Foix, sentimental, somiador i imaginatiu.
Carles Riba és amoros, alegre i sentimental.
Tomàs Garcés és imaginatiu, liberal i sentimental.
Sebastià Juan Arbó és sentimental, clàssic i familiar.
Josep Maria de Sagarra és dur dràmatic i trist.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal consulta el diccionari.
a)petjada: Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un ós. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
b)fonedissa: !1. Que es fon o desapareix amb facilitat. 2 . Fer-la desaparèixer.
3 . Desaparèixer d’un lloc.
c)escorça: 1 Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. L’escorça dels arbres. Escorça de pi.
1 per ext. No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
2 Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de poncem, de magrana.
2 Conjunt dels teixits externs de la tija i l’arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos.
3 Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d’un planeta o d’un satèl•lit, composta de materials lleugers.
3 escorça continental Part de la litosfera que forma els continents.
3 escorça oceànica Part de la litosfera que forma els fons oceànics.
3 escorça terrestre Capa sòlida que forma la part més superficial de la Terra.
4 Capa externa dels òrgans. Escorça cerebral.
d) lleu: pulmó
e)colgar: 1 Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
f)fugissera: Que passa ràpidament. El temps és fugisser. Il•lusions fugisseres.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)