1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en breu
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres de pensar.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposai a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.

2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No fasis res, espera la situació.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i va xocar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.

3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta és un bon mitjà per poder-te desplaçar a l’escola, tambè és un mitjà no contaminant hi ha diferents avantatges i inconveneients:

Arrives de manera més rapida a l’escola i a la llarga d’anar fent aquest esport fas un exèrcici diari.
Et permeteix posar diverses marxes, per fer més o menys esforç. Moltes bicicletes serveixen per anar per montanya o per carretera.

Els desavantatges són que moltes bicicletes, o es peten les rodes, es trenca el canvi, son gransetc. Un altre inconvenient és que quan plou o fa mal temps no la pots agafar perquè et pots mullar o fa fred.

En conclusió, la bici per una banda, està bé, perquè fas esport i per altra banda, es dolenta pel temps.

4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre s’avenien (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.

5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’hem tret força
b) La meva germana Eulàlia me’ls explicava
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n’ha trobat una en el seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.

6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat en que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem en que ens clavin un moc.
k) No s’adonava que el mal tràngol que estava passant el seu amic

1) Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.

Va ser un autor molt important en la lingüista i la gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).

BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/

2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.

POESIA:

- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”

NARRATIVA MODERNISTA:

-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”

POESIA MODERNISTA:

-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”

BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Eitorial: Cruïlla

3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.

El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només

On és Vallfonga?

UNITAT 5: EL NEOCLASSICISME

Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma, que a més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania

BIBLIOGRAFI: La informació la he extret del llibre de quart d'ESO

1) ROMANTICISME: Li don molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa.

REALISME: Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.

COSTUMISME: Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.

NATURALISME: És un etudi de la realitat.

2) Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.

3) Perquè descriu la societat catalana del moment.

4) Narcís Oller i Jacint Verdaguer.

5) Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).